30 d’agost 2009
03 d’agost 2009
Cocodril del Nil
El cocodril (Crocodylus niloticus) és ovípar perquè neix d’ous i també és un rèptil perquè repta i perquè compleix totes les altres característiques d’aquest grup, com ara que és un animal de sang freda i que té el cos recobert d’escates. Mesura entre els 3 i 5 metres i pot arribar a pesar entre mitja i una tona de pes. La seva vida és força llarga ja que pot arribar als 50 o 70 anys.
Habitat
El cocodril tot i que se li digui cocodril del Nil també viu a d’altres rius de l’Àfrica, d’Àsia, d’Amèrica i d’Austràlia.
Alimentació
El cocodril és carnívor i menja tot tipus d’animals.
Les dents del cocodril poden tallar però no serveixen per mastegar, per això quan captura una presa n’esquinça trossos i s’els empassa.
Té dos estómacs un li serveix triturar els aliments i l’altre, que està ple d’àcid, converteix l’aliment en pasta.
En un any fa una cinquantena de menjades i entre digestió i digestió passa el temps escalfant-se al sol i refrescant-se a l'aigua, per això sempre se'l pot veure immòbil.
Els cocodrils no es barallen pel menjar sinó que el comparteixen i com més grans són menys necessitat tenen de caçar.
Imatge del llibre La vida en els extrems de N. Tordjman i A-L. Fournier le Ray d'Editorial Combel.
Cada any la femella de cocodril pon els ous a la sorra i els enterra. El cap de tres mesos els cocodrilets són a punt de sortir i comencen a cridar fins que la mare els desenterra de la sorra perquè puguin trencar l’ou. La femella agafa els cocodrilets amb la boca i, amb molta cura, els porta fins a l’aigua. Els cocodrils quan neixen són petitíssims, fan uns 30 cm de llarg i s’alimenten d’insectes. Creixen uns 30 cm cada any i, a mida que van creixent, mengen preses més grans.
Imatge del llibre La vida en els extrems de N. Tordjman i A-L. Fournier le Ray d'Editorial Combel
Imatge del llibre La vida en els extrems de N. Tordjman i A-L. Fournier le Ray d'Editorial Combel.
El cocodril es veu que és troba més còmode a l’aigua, fins i tot s’hi pot estar 24 h. seguides, per això té les narius altes, que li permeten respirar sota l’aigua mentre s’acosta a les preses. A més a més, pot obrir la boca sota l’aigua per poder ofegar-les.
Imatge del llibre La vida en els extrems de N. Tordjman i A-L. Fournier le Ray d'Editorial Combel.
Sovint, els cocodrils obren ben oberta la boca, no pas per badallar perquè tenen son o gana, sinó que ho fan per regular la temperatura del cos.
L’expressió les llàgrimes de cocodril es diu que quant mengen ploren perquè els i fa pena menjar-se la presa o perquè ja se l’han menjat. Això fa que l’expressió sigui plorar falsament malgrat això els cocodrils quan mengen ploren perquè tenen les glàndules salivals i les lacrimals de l’animal estan molt juntes per això, s'estimulen constantment, el que fa que l'animal mentre plori mentre menja.
Imatge del llibre La vida en els extrems de N. Tordjman i A-L. Fournier le Ray d'Editorial Combel.
Dibuix de la Joana en el casal del zoo dibuixem els animals
21 de juliol 2009
EL TIGRE DE BENGALA
El tigre de Bengala reial, més conegut simplement com a tigre de Bengala.
Habitat
El tigre de Bengala habita a l'Índia, el Nepal, Bangla Desh, Bhutan, Myanmar i la Xina. És la subespècie més nombrosa i coneguda de tigre. Es troba en una gran varietat d'hàbitats, incloent sabanes i boscos tropicals i subtropicals. La major part de tigres de Bengala i un terç de la població mundial d'aquests grans felins habiten a l'Índia.
Descripció
El tigre de bengala és un mamífer perquè neix del ventre de la mare.
Generalment té la pell de color taronja; encara que hi ha una mutació genètica que fa que el taronja del tigre sigui substituït pel color blanc, a aquests tigres se'ls coneix com tigres blancs. Se sap d'una mutació encara més estranya (de la qual existeixen menys de 100 exemplars, tots en captivitat), coneguda com a tigre d'or. El tigre és un animal nacional a l'Índia i Bangla Desh.
El tigre de Bengala és la segona subespècie més gran darrere del tigre d'Amur (P. tigris altaica); els mascles mesuren aproximadament entre 2,74 - 3,10 metres de longitud, incloent la cua (que oscil·la entre 85 i 95 cm de llarg), no obstant això, es coneixen casos de tigres excepcionalment grans que han arribat als 3,60 m de llarg. El pes varia entre els 181 i 270 kg en el cas dels mascles, mentre que les femelles, de menor grandària, solen pesar al voltant de 140 quilograms, encara que alguns exemplars han arribat als 180 kg.
El tigre de Bengala de major grandària conegut va ser un exemplar caçat al 1967, un gran mascle de 3,20 m de llarg i d'un pes de 388,7 kg. Aquest exemplar va ser tirotejat al nord de l'Índia per David Hasinger, un industrial de Philadelfia. Actualment aquest exemplar està dissecat i s'exposa a l'Institut Smithsoniano, al saló dels Mamífers.
La longitud cranial del tigre varia de 330 a 380 mil·límetres en el cas dels mascles, i 275 - 311 mm en les femelles.
Societat
Com tots els tigres, són animals solitaris i generalment fugen de la companyia d'altres tigres, llevat de les femelles, que viatgen amb les seves cries en grups de tres o quatre. Els mascles tenen cura d'un territori en el qual s'alberguen diverses femelles que els asseguren la descendència. Els mascles i les femelles solament s'ajunten durant l'època de reproducció. La majoria de les cries neixen entre febrer i maig, i després d'una gestació d'entre 98 i 108 dies, pareixen una ventrada d'1 a 6 cadells (normalment de 2 a 4) d'1,1 kg de pes. L'esperança de vida per als tigres de Bengala mascles és d'entre 10 i 12 anys, mentre que en les femelles és una mica més llarg; no obstant això, els exemplars en captivitat poden arribar a viure fins a 30 anys. Els experts han descobert recentment que aproximadament el 25% dels tigres mascles del parc nacional de Kanha moren en lluites amb animals de la seva espècie.
Alimentació
Els tigres de Bengala són carnívors i cacen des de galls paons a búfals, passant per tota una gamma de preses que inclou micos, senglars, cérvols i antílops.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
