Cocodril del Nil

Dos cocodrils prenent el sol

El cocodril (Crocodylus niloticus) és ovípar perquè neix d’ous i també és un rèptil perquè repta i perquè compleix totes les altres característiques d’aquest grup, com ara que és un animal de sang freda i que té el cos recobert d’escates. Mesura entre els 3 i 5 metres i pot arribar a pesar entre mitja i una tona de pes. La seva vida és força llarga ja que pot arribar als 50 o 70 anys.


Habitat
El cocodril tot i que se li digui cocodril del Nil també viu a d’altres rius de l’Àfrica, d’Àsia, d’Amèrica i d’Austràlia.

Cocodril amagat en el seu hàbitat

Alimentació
El cocodril és carnívor i menja tot tipus d’animals.
Les dents del cocodril poden tallar però no serveixen per mastegar, per això quan captura una presa n’esquinça trossos i s’els empassa.
Té dos estómacs un li serveix triturar els aliments i l’altre, que està ple d’àcid, converteix l’aliment en pasta.
En un any fa una cinquantena de menjades i entre digestió i digestió passa el temps escalfant-se al sol i refrescant-se a l'aigua, per això sempre se'l pot veure immòbil.

Nyu caçat per un cocodril

Els cocodrils no es barallen pel menjar sinó que el comparteixen i com més grans són menys necessitat tenen de caçar.

Imatge del llibre La vida en els extrems de N. Tordjman i A-L. Fournier le Ray d'Editorial Combel.

Cries
Cada any la femella de cocodril pon els ous a la sorra i els enterra. El cap de tres mesos els cocodrilets són a punt de sortir i comencen a cridar fins que la mare els desenterra de la sorra perquè puguin trencar l’ou. La femella agafa els cocodrilets amb la boca i, amb molta cura, els porta fins a l’aigua. Els cocodrils quan neixen són petitíssims, fan uns 30 cm de llarg i s’alimenten d’insectes. Creixen uns 30 cm cada any i, a mida que van creixent, mengen preses més grans.

Imatge del llibre La vida en els extrems de N. Tordjman i A-L. Fournier le Ray d'Editorial Combel

Imatge del llibre La vida en els extrems de N. Tordjman i A-L. Fournier le Ray d'Editorial Combel.

Curiositats
El cocodril es veu que és troba més còmode a l’aigua, fins i tot s’hi pot estar 24 h. seguides, per això té les narius altes, que li permeten respirar sota l’aigua mentre s’acosta a les preses. A més a més, pot obrir la boca sota l’aigua per poder ofegar-les.

Imatge del llibre La vida en els extrems de N. Tordjman i A-L. Fournier le Ray d'Editorial Combel.

El color de les escates a l’aigua i a la sorra es confon amb l’entorn i els animals al no veure cap perill van a beure aigua. És llavors quan el cocodril se’ls tira a sobre. Les mandíbules del cocodril tenen més de seixanta dens!!! de manera que és molt difícil que cap animal sobrevisqui a la seva dentallada! Així els cocodrils tenen un paper molt important en el cicle de la natura a la sabana ja que solen capturar els animals malalts o dèbils, que no poden seguir gaire bé la manada.
Sovint, els cocodrils obren ben oberta la boca, no pas per badallar perquè tenen son o gana, sinó que ho fan per regular la temperatura del cos.

Llàgrima de cocodril

L’expressió les llàgrimes de cocodril es diu que quant mengen ploren perquè els i fa pena menjar-se la presa o perquè ja se l’han menjat. Això fa que l’expressió sigui plorar falsament malgrat això els cocodrils quan mengen ploren perquè tenen les glàndules salivals i les lacrimals de l’animal estan molt juntes per això, s'estimulen constantment, el que fa que l'animal mentre plori mentre menja.

Imatge del llibre La vida en els extrems de N. Tordjman i A-L. Fournier le Ray d'Editorial Combel.


Dibuix de la Joana en el casal del zoo dibuixem els animals